Páginas: 1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 350

1.05.2014

  13:11:00, por Drosi del Raval, 600 palabras  
Categorías: general

Punt i final.

M'agrada poc. No parle ni de persones, ni d'animals ni de pel•lícules de cinema, parle de blogs, de bitàcores i més concretament del servei on fins hui mateix “he penjat” amb aquest 1.800 escrits, del servei blogeatte del web municipal castellonenc, que des de l'1 de març del 2007 ha estat el lloc on he anat dient la meua sense cap tipus de limitació.

Al llarg d'aquests anys, en algunes ocasions el servei ha tingut dificultats tècniques i/o administratives, que d'una manera més o menys ràpida s'han anat resolent. Cal dir en aquest moment que des de l'àrea d'atenció pública web de l'ajuntament, sempre han estat molt amables i disposats a fer el possible i l'impossible perquè el servei fora eficient. Malauradament des del passat 6 de març i fins el 18 del mateix mes, el servei va tornar a estar interromput per, segons vaig saber després, fer una actualització del sistema de blogs de codi lliure b2evolution, que sembla es qui dona suport al web municipal.

Doncs be, des del moment en que vaig poder accedir a la nova versió i vaig començar a familiaritzar-me amb b2Evolution i fins el dia de hui, els problemes, més greus o més lleugers, no han parat d'aparèixer, per la qual cosa, tot i que no negue hi haja hagut algunes millores respecte a la versió anterior, he acabat per avorrir-me del sistema i, he decidit, després de molt de repensar-ho, plegar, dir adéu a aquest servei.

No és una decisió precipitada, creeu-me, és molt meditada, de fet des del passat 19 de març, he anat compaginant les meues publicacions en dos blogs diferents, l'un aquest, del que em costava desprendre'm, l'altre creat aquell dia, al b-l-o-g-s-p--o-t (escrit així amb un guionet, tot i que en realitat va junt, per enganyar el sistema, si no no hi ha manera de penjar el post) i que, alguns de vosaltres, també ja coneixeu, que en mes i mig de vida ha assolit ja més de mil set-centes visites.

Ara, quan algunes de les dificultats no he pogut resoldre-les, quan també crec algunes circumstàncies no estan gens clares en aquesta versió i quan, malauradament, també he pogut comprovar que els qui ens mantenim fidels al servei blogeatte, disminuïm dia rera dia, i que també els comentaris als posts ha disminuït dràsticament, tot junt ha ajudat a prendre aquesta la meua decisió final i irrevocable: No penjar cap ni un mes escrit en aquest lloc i seguir penjant a l'altre.

Espere ho entengueu i amb aquesta decisió, també, no haver-me equivocat. L'altre servei, el b-l-o-g-s-p-o-t (torne a ficar-li el guionet per no tenir problemes), que ja coneixia per ser administrador d'una altra bitàcora que res te a veure amb drosidelraval, presenta al meu parer innegables millores respecte al blogeatte, i més enllà de si hi ha 14 o 15 milions de blogs, el més important de tot és el canvi que els blogs estan generant en la manera de comunicar-nos, i aquella ferramenta de creació i edició de blogs també gratuïta i sense spam, permet gràcies al seu modern disseny, publicar sense massa esforç afegit.

Així que donant les gràcies a la Corporació Municipal, al Regidor responsable directe del servei i sobretot als membres del Servei d'atenció Web Municipal i Negociat d'Aplicacions, principalment als tècnics Mariano Tur i José M. García, fins ací he arribat, s'acaba la singladura de drosidelraval al servei blogeate, però no us dic adéu, podeu si us ve de gust seguir amb la meua presència, només és un lleuger canvi de domicili... Us espere a l'altre costat on desitjo poder seguir contant amb el vostre alè, suport, ànims i crítiques.

  12:29:00, por Drosi del Raval, 446 palabras  
Categorías: general

Programa Castelló en ruta, una molt bona iniciativa.

La Fundació Caixa Castelló és tot un referent de l'acció social i cultural a la nostra província. Dins l'àrea d'actuació preferent d'educació ambiental i protecció i conservació del medi ambient, es crea un programa anual d'itineraris naturals i culturals, “Castelló en ruta”, amb la finalitat de difondre el ric patrimoni natural i cultural de les nostres terres .

De manera que mitjançant una sèrie de rutes familiars es pretén i sembla ser s'està aconseguint, donar a conèixer el nostre territori i els seus aspectes naturals i paisatgístics més interessants, a la vegada que apropar al públic participant, la història i les formes de vida tradicional, promovent experiències enriquidores i conscienciant als grups locals sobre la importància del turisme creatiu.

Per això, Castelló en ruta, oferix excursions i visites de cap de setmana i un dia de durada en tot l'àmbit provincial, un poble, una ruta de muntanya, un conjunt històric-artísitc, una tradició... de manera que hi ha tres grans tipus d'itineraris: culturals, naturals i d'aventura.

Els grups sempre estan guiats per personal especialitzat i coneixedor del terreny, i es recolzen tant en explicacions temàtiques com en material divulgatiu que inclou els aspectes més importants de l'eixida. Fa una temporada vaig accedir al seu web http://castellon-en-ruta-cultural.es/ i a partir d'aquell moment no he deixat d'anar “de sorpresa en sorpresa”.

Ara, aquesta mateixa setmana, em conviden a participar en quatre eixides en el mes de maig, concretament tres dissabtes, 3, 17 i 31 i un diumenge 4, per visitar Vallibona, Artana, Peníscola i Ares, respectivamente. Una oportunitat de conèixer el llegat cultural, patrimonial i històric de la nostra província a través de rutes interpretatives, senderisme, visites, tallers i dinàmiques, estades, degustacions,… Boscos de muntanya de la vall, franges costaneres, senderes i canals, arquitectures de pedra en sec, aljubs, castells i molins…Les comarques de Castelló atresoren un llegat natural i històric d’incalculable valor i de vegades poc conegut, una manera diferent de descobrir algunes de les joies de la geografia castellonenca.

Per reservar plaça en els itineraris proposats o sol•licitar més informació cal contactar amb la Fundació Caixa Castelló telefonant al 964 23 25 51 o 634 656 620 o enviar un correu a: medioambiente@fundacioncajacastellon.es. Les visites es complementen amb material didàctic específic de la ruta i el preu és simbòlic, que es destinarà a programes de conservació de la naturalesa.

Com us deia abans, també podeu trobar més informació en http://www.castellon-en-ruta-cultural.es/ i també en el Facebook https://www.facebook.com/castellonenruta Estic segur que gràcies a aquesta iniciativa són moltes les persones que podran conèixer la història i tradicions dels nostres pobles, l’entorn en què vivim i, sobretot, la manera en què l’home ha conviscut des de sempre i de manera sostenible amb aquest patrimoni únic i insubstituïble. Una molt bona iniciativa, si senyors !!!

30.04.2014

  15:49:00, por Drosi del Raval, 613 palabras  
Categorías: general

Quinze milions de benefici

Aquesta és la quantitat que l'empresa ubicada al Grau de Castelló, la BP, “la refineria”, va obtenir de guanys l'any 2013, segons publica hui el periòdic “Mediterraneo”, d'acord amb els números fets públics pel director de la planta, el senyor Emilio Marín.

Tot i que a mi em semblen molts diners, més d'un milió d'euros de benefici al mes, els guanys, segons el director, són menors dels estimats, degut a la crisi que també afecta al sector del refinat dels hidrocarburs, malgrat que la refineria de Castelló, amb un tractament de cent mil barrils diaris, és de les més eficients del grup.

I a la vista dels guanys, ara la pregunta: què faran en els beneficis? D'alguna manera repercutiran en el Grau o en Castelló? Hi haurà prevista alguna actuació en benefici del veïnat? La planta i els seus dirigents hauran pensat en invertir, donar o lliurar alguna part, encara que minsa, d'aquests milions d'euros a algun programa o actuació comunitari?

No ho sé, ho desconec per complet, però molt em tem que no serà així. Com a màxim, tal vegada alguna gratificació als treballadors i pare vosté de contar...

M'agradaria que part d'aquest diners es dedicaren a “donar un pas més” en la recuperació de l'antiga font de la barrassota, que ubicada dins dels límits de l'empresa, va ser de gaudi públic fins la construcció de la refineria, i que, malauradament molts dels veïns actuals ni recorden, ni han vist mai, ni saben de la seua existència.

És veritat que a l'abril del 2007, fa d'això uns 7 anys, la làpida de pedra que va manar instal·lar el Governador Bermudez de Castro junt a la font, el 1802, per enaltir el brollador i que, va ser “guardada i custodiada” per l'empresa de la refineria quan van fer-se les obres inicials, va ser donada a l'ajuntament, pel aleshores director de la petroquímica, el senyor Jorge Llança, i reubicada a la plaça que va rebre el nom de la font, al Grau, prop del col·legi de La Marina, de manera que el veïnat poguera contemplar la inscripció que diu: “Amb esta obra feta baxo de feliç ausp. Del S. D. Antº Berm. De Castro Brig. dels R. Exer i Gov d´esta vila es restituio l´Aigua extravasada al centre d´este brollador faludable. Any 1802”.

Allò, la recuperació d'aquesta emblemàtica i entranyable làpida, va suposar un orgull per tots, però i de l'espai?, i de la font original? Aquesta es trobava al costat de la sèquia mitjera, que separava els termes de Castelló i Almassora; el brollador, al costat de l'ullal, proveïa d'aigua freda i bona, i servia per a omplir els cànters de la gent que treballava al camp, fins i tot es deia que tenia propietats medicinals. Al costat hi havia una capelleta, i un espai envoltat d'arbres, xops i pins principalment, i molt a prop la venta del “canyisset”, eren uns terrenys fèrtils per la producció de verdures. Tot allò, el brollador, la capelleta, el xopar i el pinar, la venta... va desaparèixer, el brollador va amagar-se sota una trapa entre el formigó, i el recinte es va tancar al construir-se el gran complex industrial que, ara, el 2013, ha donat 15 milions d'euros de benefici... i els veïns i forasters vam perdre una font, un espai i una part de la nostra cultura.

No podria fer-se alguna cosa per recuperar l'indret per l'us públic? Tan difícil és? No podria condicionar-se la font i els seus voltants encara que fos en un espai menut? No podrien plantar-se quatre arbres i ficar-se dos banquets, per poder seure a l'ombra entre fem un traguet? Senyors de BP, ara és un bon moment per intentar-ho, hi han tingut vostès quinze milions de beneficis...

 

29.04.2014

  12:48:00, por Drosi del Raval, 526 palabras  
Categorías: general

Per partida doble: poesia festera i ara religiosa...

Mes de febrer passat, la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, convoca com venia fent-ho en els darrers 30 anys, el Certamen Literari “Flor Natural Santa Maria del Lledó”, amb el desig de promocionar els valors culturals dins el marc de les tradicionals festes que la ciutat dedica al mes de maig a honorar la Patrona de Castelló.

Els poetes locals o foranis, no sé en quin número, han disposat de dos mesos, fins els 28 de març passat, per presentar els seus originals, amb una extensió mínima de cent versos i optar als 3.000 euros amb els que està dotat el premi.

Com la qualitat dels treballs presentats va estar digna a judici del jurat, aquest reunit fa uns pocs dies, va decidir, tal i com podem veure al web de la confraria, que l'obra presentada sota el lema “la llum del món” del poeta Alejandro Llabata s'enduguera el premi i, la societat castellonenca, reunida aquesta vesprada-nit, al Teatre Principal, tindrà el privilegi d'escoltar en boca del poeta el poemari i, aquell, lliurarà la flor natural a la Santíssima Verge.

Tres mil euros són diners, però la satisfacció per aconseguir el guardó i llançar els versos a la Verge ho és més encara, sens dubte pel poeta de Paterna, que es descriu a si mateixa al seu blog personal “escriure per a ningú” com a “home de bé, que és el seu niu la seua fe i el seu caliu allò que sap”.

Alejandro Llabata no és nou en aquest ofici de poeta, i ja coneix el que suposa guanyar diferents certàmens, així sense anar més lluny és el recent guanyador del premi Flor Natural de les passades Festes de la Magdalena 2014 amb el poema “De nou les festes”, l'any passat, el 2013, guanyà ací, prop de casa nostra, a Nules i en el marc dels seus Jocs Florals, els premis de temàtica religiosa i patriòtica, amb els poemes “El pa de cada dia” i “Terra, llengua i poble”, respectivament. També el premi Torre d'Argent, del seu poble Paterna, amb el poema “La campana de Sant Vicent” i anteriorment el premi de poesia Torre d'Or amb “la llum primera” 2012 i el de dels Jocs Florals de Nules de caire patriòtic “Som i serem”, també el Torre d'Argent el 2011 amb “Cantaven una albà”.

Si ens fixem una mica, veurem que totes les composicions d'Alejandro són en valencià, per la qual cosa podem afirmar quasi amb tota seguretat que també el poemari que esta vesprada-nit es donarà a conèixer, estarà, com és costum, escrit en la llengua del poble, que, vet per on, no és la de la confraria, on tots els seus dirigents majoritàriament parlen o escriuen en castellà i els escrits del web estan en aquesta llengua...

Esperem que mitjançant les paraules del poeta i la intercessió de la Verge facen que algun dia no massa llunyà en el temps pugem gaudir d'una normalitat valenciana al sí de la confraria del Lledó, i fem vots perquè el poemari guanyador siga tant emotiu i simbòlic i com ho van ser els dels poetes anteriors Vicent Gimeno, Vicent P. Serra, Vicent J. Almela o Romà Bernad entre d'altres.

28.04.2014

  18:14:00, por Drosi del Raval, 595 palabras  
Categorías: general

Promoció urbana

A primers d'abril l'alcalde de Castelló va enviar unes cartes als castellonencs que viuen fora de la ciutat per fer-se “ambaixadors de Castelló”, és a dir per convertir als castellonencs residents a l'estranger, que així ho acceptaren, en veus reconegudes per vendre a l'exterior les excel·lències de la nostra ciutat i captar, supose que turistes, d'altres ciutats per venir a veure la nostra, per què  per vindre a viure, això està magre…

Ara, tot just hui, al final del mes d'abril, l'alcalde en roda de premsa i acompanyat de la regidora de joventut i del regidor de cultura, ha volgut fer un primer balanç de la iniciativa, afirmant que fins el moment han estat una vintena les persones que han respost afirmativament al projecte i s'han convertit en ambaixadors de la ciutat. 20 respostes afirmatives, de quantes cartes enviades?

Persones, castellonencs que per un o altre motiu, -m'agradaria conéixer-lo-, viuen fora de la seua terra a Bèlgica, Estats Units, Holanda, Anglaterra, Argèlia, Colòmbia o Brasil. Veïns que viuen i treballen, voluntàriament?, fora del seu àmbit pairal.

No s'han fet públics els seus noms, algun dia se sabrà, doncs el projecte diu que ha de reconéixer la tasca que estes persones fan i que es crearà una plataforma “on-line” per poder comunicar-se amb qualsevol veí.

I diuen “amb la boca plena”, que ja en són més de 20 ¡!!, com un èxit total, que ha de reforçar la tasca internacional que des de l'ajuntament s'ha iniciat amb la participació en projectes europeus o les relacions institucionals amb altres pobles.

 És possible, ho desconec, que tinguem un pes internacional, que Castelló a més a més de ser la capital de la província amb un aeroport sense avions, i la ciutat amb un TRAM sense funcionar, siga coneguda, en pocs dies o mesos, arreu del món, per tenir “ambaixadors” que de forma desinteressada i sense contraprestació alguna, impulsen el desenvolupament econòmic, social i cultural de la ciutat i dels veïns, allà on estiguen, quan més lluny millor. Somniem? Els ulls em fan palpelles ¡!!

Però s'han preguntat els nostres dirigents el perquè aquests 20 castellonencs i altres molts més que no han respost a la carta, han de viure lluny de casa? De segur que si pogueren una gran part d'ells tornarien, perquè mai hagueren volgut eixir… i, vet per on, després, en molts casos, d'haver hagut d'abandonar els seus i iniciar una vida lluny de casa, ara, l'alcalde i l'equip de govern municipal volen convertir-los, per no dir “usar-los”, per “vendre” la ciutat.

Senyor Bataller, quina ciutat vendran? La que els ha fet fora? La que no els hi ha donat oportunitat per prosperar a casa? Pense que, tot i que una vintena poden haver respost afirmativament, els hi ha pogut anar be i se senten satisfets, no ho dubte, ni són significatius ni poden representar tot el poble.

Crec que el projecte no és encertat i de fet, en aquest mes que portem de campanya, aquesta no ha caigut be ni entre l'oposició ni tampoc entre aquells que han rebut les cartes, si em de fer cas a les critiques i comentaris apareguts en els mitjans de comunicació i en el percentatge de respostes afirmatives i decidits a participar-hi, a col·laborar…

Senyor Bataller, no seria millor dedicar esforços a fer el possible i l'impossible perquè aquests 20 o molts altres, els que volgueren, tornaren a casa i referen les seues vides entre els seus? De segur que serien molts, més de 20,  els qui els estarien més que agraïts, ara en canvi, ja veurem en què queda aquesta nova idea de promoció urbana…

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 350

Mayo 2017
Lun Mar Mié Jue Vie Sáb Dom
 << <   > >>
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        
Opinions, reflexions i "cavil·leos" d'un amant del poble, la cultura, les festes, les tradicions. Que li agrada seguir el dia a dia, prendre-li el pols a la ciutat, i sobre tot que estima la seua gent i allò que és de tots, com si fora seu. En definitiva aquest vol ser un lloc per comentar coses que em sorprenen i desperten la meua reflexió, que vull compartir amb altres.

Buscar

Categorías

powered by b2evolution free blog software