Drosi del Raval

Sóc hipersensible a alguna substància dels insectes que piquen. Sempre que he sofert la picadura d'una abella, puça o un simple mosquit, a més a més del picor i la marca rogenca de la picada, el meu organisme dona una resposta reaccionant de manera intensa, amb una inflamació local que, de vegades, acaba fins i tot amb una supuració desagradable.

Per calmar el dolor i picor prenc algun antihistamínic o antiinflamatori que m'ajuda a alleugerar les molèsties. Ho tinc assumit i prou. Ara be, en arribar els estius, els meus enemics es multipliquen; els mosquits fan a costa meua i millor mai dit “l'agost”. La tenen presa amb mi, sembla que els atraga.

Aquest estiu que ara quasi acaba ha estat prolífic en aquests insectes o, almenys, a mi m'han rondat i picat més que en els darrers estius, sembla que se desperten amb força i es giten amb fam, i m'han picat per igual als braços, cara, cames, cos i dits. A hores d'ara, estic ple de picades.

Serà qüestió de l'edat? És veritat que “de per se”, sóc calorós i sempre estic suat o humit i que a aquests animalons els hi agrada el calor i la humitat, així que tinc molts números per ser l'elegit a l'hora de triar a qui picar...

Siga com siga, estic avorrit. Tots els dies tinc “cacera”. Alguns estareu pensant que tal volta passe l'estiu al costat d'una bassa, fangar, sèquia o toll d'aigua; doncs no senyor, estiuege com molts castellonencs a Benicàssim i, m'estranye, que ningú, ni la premsa digital, la ràdio o qualsevol altre mitjà de comunicació, no haja dit res, però per mi, la zona costanera de Benicàssim aquest any i més concretament aquests dies està plena d'insuportables mosquits.

Fa molts anys quan “el quadro o lluent de Santiago” era una marjal d'arrossars i un saladar hi havia motiu per considerar que aquests dípters, els mosquits, eren els amos del territori doncs combatre'ls, mantenir-los a ratlla, resultava costós en temps i diners; però s'intentava. Unes avionetes feien aproximadament cada quinze dies, al fer-se de dia, unes passades una i altra vegada sobre tot el terme, arruixant-ho tot amb algun producte que era tant eficient que fins i tot, de vegades, en augmentar voluntària o involuntàriament la dosi i la concentració “de medicina”, matava tot allò que volara.

Durant uns dies o setmanes estàvem tranquils, la població disminuïa dràsticament. Ara, sembla ser que la fumigació amb avioneta està malt vista i, tot i que el quadro i els aiguamolls que el caracteritzaven han desaparegut en la seua pràctica totalitat, els mosquits seguixen sent els amos i viuen a les nostres cases desenvolupant tot el seu cicle biològic sense massa oposició, de manera que, en arribar a la fase adulta, se tornen molestos, sent les femelles les que, necessitades de sang per madurar els seus ovaris i realitzar la posta dels ous, ens omplin de picades.

No m'agraden els insecticides químics, doncs són nocius per la salut i també pel medi ambient, però els anomenats productes ecològics, crec que només els fan pessigolles, no són gens eficaços, ni els aparells d'ultrasons ni tampoc les pastilletes elèctriques. Aleshores quin pot ser el remei? Les mosquiteres individuals cobrellits, però no em direu que això, que pot ser molt útil a l'Àfrica, ací, i en ple segle XXI, sembla una mica estrany i si m'apureu esnob o tercermundista o també tapar-se amb pantalons de camal llarg i camisa de màniga llarga, tot un suplici si fa calor...

Solució eficaç? Que passe la calor o si més no que arribe prompte a comercialitzar-se l'invent curiós del senyor Nathan Myhrvold, que tal vegada fart de rebre picades ha ideat un sistema làser per matar-los en ple vol; són sabuts i ingeniosos aquests americans. Podeu veure una demostració en aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=q7Isltw3pF4&feature=player_embedded

El que siga però prompte, jo ja estic avorrit; avorrit, cansat i picós, i fart, molt fart de rascar-me.

El senyor de Cuc, l'amic Toni, aprofita aquests dies per parlar-nos en aquesta bitàcora de Sant Bertomeu, u dels apòstols de Jesús, ja siga de Villahermosa o de la Jana, aprofitant que el passat 24 d'agost va celebrar-se la seua festivitat.

I és que la casualitat vol que en la darrera setmana d'agost es celebren les festivitats de sants molt populars; més encara, jo diria que la segona quinzena del mes que hui acaba, s'embolcalla de festivitats religioses de gran tradició cristiana, començant per “l'Assumptio Beatae Mariae Virginis”, la popular Marededéu d'Agost, el 15, continuant per Sant Roc de Montpellier, protector dels gossos i advocat contra la pesta el 16, Sant Bernat el 20, Santa Mònica i Sant Agustí patró de tapissers, mare i fill, els 27 i 28, Santa Rosa el 23 o 30 segons gustos, el ja nomenat Sant Bertomeu patró de carnissers, assaonadors i pelleters el 24, fins arribar al sant més curiós de la quinzena, si em permeteu l'expressió, a qui honorem hui 31: "Sant Ramon no nat”.

Ramon, sant català, nascut a la comarca de la Segarra, mercedari del segle XIII, redemptor de captius, porta el sobrenom de “nonat” perquè segons conta la tradició va néixer mitjançant una cesària, morint la seua mare en el part. Per això l'església i la cultura popular o la cultura popular i l'església, tan si val, el consideren patró i intercessor davant Déu de embarassades i parteres.

Com és ben sabut en assumptes de sexe l'església “no les té totes” i per tant la cultura popular va enriquir el patrimoni fester amb “picardies”. Aquesta celebració i patronatge del “Nonat” no podia ser menys. Com a mostra aquesta jota rabelada de terres extremenyes :

“Las mujeres cuando paren
se acuerdan de San Ramón,
pero bien se olvidan del santo
cuando están en la función .”

Qué us sembla?

També en terres valencianes no ens quedem enrere a l'hora de unir creativitat, picardia de poble i estima envers el sant. Veieu sinó aquesta mostra:

“Gloriós sant Ramon Nonat,
de les parteres, advocat,
feu que açò que porte dins,
isca tan dolç com ha entrat”.

I buscant referents d'estima envers sant Ramon a Castelló és obligat detenir-nos a Geldo, municipi de la vall del Palància de poc més de 650 habitants que en aquests dies celebra les seues festes patronals dedicades a Sant Gil, la Verge de la Misericòrdia, el Crist de la Llum i el sant protagonista d'aquest post, Sant Ramon; una campana de 174 quilos ubicada al campanar de l'església parroquial recorda, des de fa mé de 50 anys, dia rere dia, amb el seu tany, el sant patró.

També el barri de Bellaguarda a les Alqueries realitza festes per Sant Ramon, constituint un acte important de les mateixes la benedicció de les embarassades davant l'altar de l'església major causant molta expectativa entre el veïnat, el nombre de dones embarassades que poden arribar a concentrar-se, i que podeu comprovar-ho si us be de gust, esta mateixa vesprada. Curiós no?

I que dir-vos més, tant sols que si vosaltres que açò llegiu, per casualitat sou Ramon o Ramona, desitjar-vos un dia sant ple de felicitat.

S'acaba el mes d'Agost, mes de vacances per excel·lència, que es nota a la ciutat per les persianes baixades dels establiments i la situació “sota mínims” de les dependències oficials. A partir de hui, per allò de ser dilluns, o del proper dimecres, en que ja estarem a setembre, la ciutat començarà a despertar d'aquesta letargia estiuenca.

No diguem ja el que passarà a partir de la setmana vinent en què l'inici del curs escolar farà que moltes famílies retornen de masets, xalets o apartaments al quefer diari, i les vacances 2010 seran només un record. Per fer més portador aquests tràngol, només fa falta que caiguen “quatre gotes” i refresque una mica.

Aleshores tots contents i en pocs dies la rutina farà la resta. Tot i que l'any cronològic comença l'1 de gener, en realitat hauria de començar l'1 de setembre, quan a efectes oficials i en molts conceptes comença un nou curs.

Tancar un curs i obrir-ne un altre és deixar enllestides totes les tasques d'un cicle i amb energies renovades iniciar-ne un altre, amb nous objectius i nous reptes. Això és el que hauria de ser, però és així en realitat?

En el cas que hui ens ocupa, en el món de la festa, objecte de la meua reflexió, no, malauradament no és així. Veiem:

El passat juliol va convocar-se l'Assemblea de Festes, per elegir la nova junta festera pels exercicis 2011 i 2012. L'acte, del qual ja vaig fer referència en els posts del 10 i 11 de juliol, va transcórrer com estava previst, tot estava lligat i ben lligat abans de celebrar-se la reunió. Després el 31 del mateix més vam conèixer el nom de les Regines pel 2011 i van començar les vacances...

Entenc que els preparaments pels actes de nomenament estaran en marxa, però no és de rebut que a la pàgina oficial de la Junta de Festes, un mes després en un cas i mes i mig en un altre, no hi haja cap referència ni a la nova junta ni tampoc a les noves Regines i Dames, sent la darrera noticia festera que apareix la que fa referència al “Big Show Big Twin”, concentració de moters Harley, penjada el passat 10 d'agost.

Més encara, hi ha a la pàgina oficial un apartat amb un eloqüent títol: “Destaquem!” i què penseu hi ha destacat? Entre altres coses, d'una banda un vídeo de la Magdalena 2009 i de l'altra un acta de l'Assemblea de Festes.... de l'any 2008!!!, quan se n'han realitzat ja dos després, de manera que només hi porten un retard de dos anys... Incomprensible.

Que els assembleistes no tinguem en ma l'acta de l'assemblea anterior abans de la reunió ordinària anual, per allò de l'ecologisme i l'estalvi de paper... passa, però que aquesta no estiga “penjada” i puga ser consultada, no és de rebut, i que l'acta de l'assemblea del juliol d'enguany tampoc tinga referent a cap lloc, ni que tant sols aparega la convocatòria d'aquesta, en la relació de les notícies festeres, això no hauria d'estar permet en cap lloc, i més encara, jo m'arribe a preguntar si serà fins i tot legal.

És veritat que no és culpa de les secretàries de la Junta, elles fan allò que els responsables, President i sobretot Secretari els hi manen. Aleshores caldrà demanar-los responsabilitats. Però, a qui? Coneixem el candidat a president, perquè encapçalava i defensava la llista de membres que va presentar-se i elegir-se per formar part de la nova Junta de Festes, d'altra banda és veu popular que el Senyor López haurà estat novament elegit President entre tots els membres electes de la nova Junta, però ningú, ni la pàgina web festera, no ha fet oficial.

Tampoc els altres càrrecs, vice-presidents i vocals de lliure designació, i sobretot el de secretari o secretària, a qui, directament ara, podríem demanar raó d'aquesta manca de ritme i d'aquests endarreriments en l'actualització de la pàgina, que, no beneficia ningú.

Només en resta pensar que arriba setembre, el nou curs i el nou cicle fester... Esperarem uns dies per veure si tot s'actualitza, tot i que vist el vist ho dubte.

Només faig que pegar-li voltes per tal de trobar un raonament acceptable, però no hi ha manera. La premsa local de hui ho porta en lletres grans i primera pàgina: Els 135 municipis de la província deuen als bancs 283 milions d'euros. Diuen que estan amb l'aigua al coll i que no poden tornar els diners, només divuit pobles “estan nets”.

Entenc que no tots els pobles estaran igual d'endeutats però vet per on, aquells que són més grans i en teoria més rics són els que més diners deuen. Castelló amb més de 100 milions és l'ajuntament capdavanter, i altres com La Vall, Borriana, Vinaròs i Benicàssim tenen també molts conters pendents.

És veritat que un municipi gran necessita més serveis que un altre més menut, però també és veritat que un municipi gran recull “de contribució” molts més diners que el xicotet. A més a més, hi ha municipis com Benicàssim que, amb una població flotant que es multiplica per molt a l'estiu, en arribar la tardor i el cor de l'hivern, no té ni la meitat de despeses per serveis, doncs una gran quantitat de població “desapareix”.

Com és possible que amb la quantitat d'habitatges que hi ha al terme de Benicàssim, que resten tancats en arribar l'hivern, però que paguen rigorosament la contribució per uns serveis, en teoria per tot l'any, l'ajuntament siga deficitari?

No és possible que una “empresa” que cobre per uns serveis “tot l'any” i només els oferisca “uns mesos” tinga pèrdues. El que deia, no ho entenc de cap manera.

Alguns pensaran que és la nefasta política municipal del partit que governa. Si és així tant els uns com els altres ho fan malament doncs no hi ha distinció entre municipis endeutats governats pel Partit Popular o governats pel Partit Socialista.

Hi ha una dita al meu poble “No és bona política estirar més el braç que la màniga”. Si les corporacions locals han arribat a aquests extrems, si moltes d'elles estan quasi en situació d'insolvència, si s'han de refinançar els deutes, almenys que intenten quadrar be els números en relació a les properes inversions.

No sé quants apartaments, xalets, villes, pisos i altres habitatges hi haurà a Benicàssim, però aquests dies, la caixa dels diners municipals deu estar a arrebossar, doncs religiosament des del passat dia 5 de juliol i fins el proper 5 d'octubre tots els propietaris han de fer front a l'IBI que grava amb el 0'63% els elevats valors cadastrals després de la revisió del 2008 del tot inacceptable.

Com és possible que no hi haja diners? Què passa amb els pressupostos municipals? Serà que els elabora un inepte? És més fàcil pensar que... “disparen amb pólvora de rei”. Què bonic és gastar-se allò que no és meu...

Ara diuen que volen aprovar la baixada del coeficient per calcular l'IBI d'aquest 2010 i alleugerar la pressió fiscal. Voleu dir que la Direcció General del Cadastre ho autoritzarà? Temps al temps. De moment a pagar i no poc.

Ja ho comentava també fa un any, si no vols “caldo” dues tasses. Si l'ajuntament o el cadastre determinen una zona com urbana, tot i que no està urbanitzada, aquest paràmetre no pot qüestionar-se, i per tant, cal pagar i prou “com a urbà” per solars als que els seus propietaris no poden, a hores d'ara, més que vendre. I digueu-me, qui està ara per comprar? I per invertir urbanitzant?

Els diners entren a grapats a les arques municipals benicassieres, però deu d'haver un forat per l'altra porta de l'ajuntament doncs els deutes l'ofeguen. Ho enteneu? Que m'ho expliquen si us plau.

El 13 d'abril del 2008, fa més de dos anys, i en aquest mateix blog, penjava un post que portava per títol “I ara què faran amb els fumerals”, fent-me aquesta pregunta a mi mateixa en comprovar que la central tèrmica del Serrallo amb els antics grups 1 i 2 de fuel, deixava de funcionar definitivament i restaven inútils els grans fumerals que havien marcat el paisatge de Grau per vora 40 anys.

Concretament em preguntava: “Què faran d'ells, em pregunte? Els desmantellaran enderrocant-los? Els deixaran com a testimoni d'altres temps?”. Aquestes preguntes van merèixer més d'un encertat comentari dels fidels lectors Epaminondas i Toni de Cuc, dient cadascú la seua sobre el destí dels fumerals.

Tot i que el 8 de març del 2008 ja va ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial de la Província la resolució per la que s'autoritzava el tancament i el desmuntatge de les instal·lacions, i la retirada de les dues torres, i la publicació en premsa, el passat mes de maig, de la concessió municipal de la llicència d'enderroc, res més havia transcendit fins a aquests dies,en que, des de fora de les instal·lacions, es veu un moviment especial al voltant de les xemeneies.

Fins aquest moment, els edificis que albergaven les grans calderes d'una alçària aproximada d'un edifici de 15 plantes han centrat els treballs, però ara, enderrocats aquests, els hi toca el torn als fumerals de les franges roges i blanques.

De res va servir la moció presentada el 20 de novembre passat pel Grup Parlamentari Popular del Senat mitjançant la qual s'instava al Govern Central a declarar els dos fumerals com a BIC al ser considerats com un referent únic per al paisatge de la Plana de Castelló i per a tots els habitants, a la vegada que referents importantísims pels mariners que moltes milles abans d'arribar al port ja els albiren i així localitzen millor el Grau i la ciutat.

No serà gens fàcil enderrocar-les doncs el procés passa per col·locar un complex sistema de bastides al voltant de cadascuna de les xemeneies, per després, anar desfent-les de dalt cap avall, en un treball delicat i difícil, de molta complexitat i precisió, doncs l'altura de cadascuna d'aquelles torres és de 152 metres i, encara que no ho semble, el seu diàmetre superior és de 8,94 metres, fabricades en formigó armat i rajola refractària matximbrada.

Voleu dir que serà més rendible el desmuntatge que les despeses que hauria suposat el seu manteniment? Siga com siga la destrucció o desmuntatge de les dues torres suposarà l'eliminació d'un referent importantíssim per tots els ciutadans i un esdeveniment únic al nostre terme.

Diuen que millorarà l'impacte ambiental i per això, entre altres coses, sembla que les dues torres tenen els dies comptats, l'empresa afirma que abans que acabe l'any hauran desaparegut. Tanmateix l'impacte del Serrallo no desapareixerà, les molèsties com olors, sorolls i fum continuaran, la separació física entre el Grau de Castelló i la platja d'Almassora continuarà doncs el camí de vora mar és impracticable i les empreses petroquímiques, elèctriques i de ciment seguixen ampliant-se.

Només l'emblema del Serrallo, les xemeneies de la tèrmica apagada estan a punt de desaparèixer, és el progrés !!!!