Drosi del Raval

Smara és una localitat del desert, en el nord-est del Sàhara Occidental que va pertànyer a Espanya i ocupada des de l'any 1975 pel Marroc. L'ocupació va causar un èxode de sahrauís envers Algèria per escapar de les represàlies marroquines, a l'haver recolzat el “Frente Polisario”, moviment de lliberació nacional que volia l'autodeterminació del poble sahrauí.

També Smara és una associació castellonenca per a la solidaritat amb el poble sahrauí, fundada l'any 1991 i emmarcada en els moviments internacionals per a l'ajuda als refugiats que, en els anys 70 del segle passat, hagueren de fugir del Sàhara Occidental i des d'aleshores viuen, o millor dit, malviuen en unes condicions pèssimes al Sàhara algerià en el camps de rufugiats de Tindouff i que pretén fonamentalment reforçar els nuclis d'amistat entre les dues comunitats.

Entre les accions principals que coordina aquesta oenegé trobem el programa d'acollida d'adolescents per realitzar estudis al llarg de tot un curs als centres educatius de la nostra província o el programa estrella “Vacances en pau”, programa d'acollida de xiquets i xiquetes d'entre 7 i 12 anys que als estius, en període vacacional, compartixen la nostra terra, evitant les duríssimes condicions climatològiques del desert algerià, on arriben a superar-se amb facilitat temperatures de 50 graus.

És veritat que al llarg dels molts anys en que Smara ha ficat en marxa aquest programa de vacances, han estat i gràcies a la solidaritat d'un bon nombre de famílies castellonenques, molts els infants que, d'una o altra manera han gaudit d'uns estius diferents als que patixen als seus territoris, oblidant-se durant unes setmanes de les dures condicions de vida a la vegada que coneixent una nova cultura, una nova llengua, un nou país, uns nous costums i, el que ha resultat en alguns moments més clau, rebre una atenció mèdica més completa que en els hi ha donat l'oportunitat de créixer més sans.

Tot i que l'experiència ve desenvolupant-se des de l'estiu de l'any 2005 i que a més a més de les dificultats i l'esforç fet per les diferents famílies acollidores, així com la generositat i la comprensió de diferents institucions públiques castellonenques, aquest programa a hores d'ara no arriba a ser conegut ni tampoc valorat en la seua justa mesura per la societat castellonenca i en general passa, malauradament, molt desapercebut, no havent-hi eixa necessària connexió per aconseguir més i més beneficis.

Fins i tot les informacions que es lligen o s'escolten als diferents mitjans sobre la quantitat de xiquets i xiquetes que estan, en aquest estiu del 2012, passant unes setmanes amb famílies castellonenques, és contradictòria; en alguns mitjans es parla de 30, en altres de 55 i alguns l'eleven fins a 75.

D'altra banda, la crisi econòmica que ens envolta també ha afectat directament al programa, de manera que les retallades de la pròpia Diputació i d'alguns ajuntaments dels diferents pobles que, fins ara destinaven algun tipus d'ajuda per fer front a part de les despeses del viatge dels menors, s'ha traduït en l'arribada de menys menors dels que en realitat les famílies estaven disposats a acollir, i del més del centenar de xiquets i xiquetes que, abans dels anys de la crisi, arribaven a passar l'estiu entre nosaltres, ara el nombre s'ha reduït dràsticament i fins i tot perilla la seua continuïtat.

Els menuts que estan “estiuejar entre nosaltres” són realment afortunats, doncs a més a més de conviure en una de les millors terres del món, la nostra, estan sent complimentats pels subdelegat del Govern, el senyor Barelles, així com pels alcaldes dels diferents municipis on resideixen les famílies d'acollida, Castelló, Benicàssim... Realment sembla que se'ls està fent cas, tot i que això no deixa de ser una clara propaganda...

Però, torne a dir, a peu de carrer, a nivell de coneixement, alguna cosa falla i després de tants anys, encara aquest programa és un perfecte desconegut per molts i molts castellonencs, llàstima. Caldria fer alguna cosa més o tal vegada més coses , no us sembla? De segur que, si teniu alguna idea, serà ben rebuda per Smara Castelló, que crec té la seu a un entresòl del carrer d'Alonso d'Arrufat nº4, on la seua presidenta Pura Pérez, supose estarà encantada d'escoltar les vostres propostes. Animeu-vos, cal augmentar la connexió...