Van tallar-me la meua formació professional, van desplaçar-me de la meua casa, dels meus i de tot allò que començava a ser vital per mi, la independència econòmica, familiar i social, per “enviar-me” a aprendre… què? Encara hui m'ho estic preguntant. Vaig veure'm obligat a realitzar una sèrie d'accions absurdes i destinades fonamentalment a “matar el temps” i a justificar uns sous d'unes persones en alguns casos, fins i tot, “poc humans”, accions sense cap sentit ni finalitat.

Amb la finalització de l'obligatorietat de fer el servei militar, les noves generacions d'espanyols ja no van haver de “jurar bandera”, tot i que l'exercit seguix sent un element important en el pes del país, per la qual cosa, en l'actualitat ens trobem amb una gran quantitat de joves als que l'exercit no els “hi diu res” al costat d'uns pocs, que per enyor o ves a veure per quines raons, volen mostrar públicament l'estima envers la identitat nacional i les forces armades.

Per donar compliment a aquests “sentiments” el Govern d'Espanya des del 2004 i mitjançant el Ministeri de Defensa dóna la possibilitat que tots els espanyols puguen sol•licitar i realitzar el jurament o promesa front la Bandera d'Espanya, de manera que tots els mesos de l'any s'organitzen jures de bandera per civils. Fins i tot al web oficial i amb l'eslògan “sella tu compromiso” podem trobar el procediment per sol•licitar i realitzar el compromís, així com “les instàncies” que cal reomplir, http://www.ejercito.mde.es/ca/personal/personal_civil/jura_bandera/ també on cal dirigir-se per "fer efectiu aquest compromís entre els ciutadans i les forces armades" (preàmbul de l'ordre Def/1445/2004 BOE 126 de 25 de maig 2004)

S'ha publicat que 327 persones, 234 homes i 93 dones, majoritàriament de Castelló, prometran la seua fidelitat a Espanya mitjançant la fòrmula: “¿juráis o prometéis por vuestra conciencia y honor guardar la Constitución como normal fundamental del Estado con lealtad al Rey y si preciso fuera entregar vuestra vida en defensa de España?” . Hem sembla be, cadascú sabrà el que fa, però voleu dir que “si fora necessari aquestes 327 persones lliurarien, el do més preuat, la seua pròpia vida per Espanya? Permeteu-me que per un instant dubte…

D'altra banda l'organització d'aquest “acte social”, -també s'ha publicat-, ens costarà a la ciutat vora 6.000 euros. No són massa diners, però en sou prou per un acte “que a molts ni ens va ni ens ve, i que, molt em tem només servirà per fer pública la presència de més d'una autoritat militar i civil a la foto.

Segellar el compromís val, però que a més a més haja de pagar jo el seu bes, la seua fidelització, ja em sembla de poca vergonya…

A Castelló per molts anys va haver-hi 10 “postes termomètrics” ubicats a diferents llocs estratègics de la ciutat. Per acabament de contracte amb l'empresa subministradora/mantenidora dels aparells aquests van desaparèixer de la trama urbana i, pocs mesos després, va fer-se una nova contrata i van començar a veure's no només els 10 inicials, sinó que van afegir-se'n 5 més, de manera que des del mes de març passat, aquells nous aparells van entrar en funcionament.

Naturalment els primers dies, les primeres setmanes, van ser “de prova”, d'acoblament i aquests rellotges-termòmetre, tres mesos després de la seua posada en marxa, ja formen part del dia a dia de molts veïns.

Hui mateix i sense buscar-ho m'he trobat en dues ocasions al llarg del matí i en dos hores i indrets diferents. La Porta del Sol i la Plaça de Maria Agustina, amb termòmetres que no marquen la temperatura i, un altre, l'ubicat a la plaça de Sant Francesc, que estava fora de servei.

Naturalment l'empresa concessionària de l'explotació i manteniment d'aquests “mupis” que així s'anomenen els aparells de manera tècnica, que segons podem veure als espais reservats per anuncis és www.actividadpublica.com té com a finalitat “guanyar diners” amb la publicitat i cartelleria, però no sembla està aconseguint el seu objectiu, doncs pel que estem veient són poques les empreses que han confiat amb ells i altres que tal vegada estant pensant-s'ho, desistixen quan veuen “la poca professionalitat tècnica” manifestada.

Tant difícil és fer-los funcionar acuradament? Després de tres mesos de proves, quants mesos més hauran de passar per demanar-los un servei eficaç i digne d'una ciutat moderna?

Està be, molt be que com acabe d'assabentar-me mantinguem les “dues banderes blaves” al nostre litoral, i que rebem premis per la correcta gestió de residus, és el que cal fer, però ara cal també fer l'esforç de mantenir els termòmetres en funcionament… Cal ser més exigents i demanar responsabilitats en benefici de tots, veïns i forasters !!!

L'associació veïnal del “Primer Molí” a Castelló, té la seu a la tinença d'alcaldia de la plaça del mateix nom, la més important del PAI Lledó, de manera que les activitats que du endavant al llarg de l'any es realitzen en aquell local.

Tanmateix com resulta que “els muntatges” cada vegada són més i més espectaculars i necessiten d'una major infraestructura, no poden realitzar-se a les seus corresponents i, cal buscar llocs alternatius. El primer i més proper i socorregut sempre ha estat el carrer, però les inclemències de l'oratge en més d'una ocasió els hi ha jugat una mala passada i no s'han pogut lluir…

Així, els amics del “Primer Molí”, van anar buscant alternatives “a cobert”, usant en diferents ocasions l'edifici “dels llauradors” de l'avinguda del Lledó, o també "l'Auditori" de la mateixa avinguda, espais que a més a més, “cauen” dins el barri.

Si la finalitat de qualsevol associació veïnal és “fer barri”, quina pinya farà l'associació del Primer Molí, al barri del Ribalta? Aquest trasbalsament no crec beneficie ningú, o si? No vull ser malpensat però no hauran volgut els dirigents de l'associació simplement donar-li pompositat a l'acte, gran propaganda en benefici propi? Tants avantatges porta el anar-se'n "a fer la festa" lluny del nucli del barri? No sé, no sé, no ho veig clar…

De la mateixa manera que sóc partidari que les comissions gaiateres s'hagen de nodrir de membres del mateix sector i no és ètic ni bo per ningú que “es furten representants” d'unes gaiates a altres, que hui pertany a aquesta comissió i demà a aquella altra i que cap de les dues està al meu nucli de residència, de la mateixa manera dic que no estic d'acord amb aquest transbassament, no crec siga positiu que una festa veïnal es realitze fora del barri, pense que aquesta decissió, a la llarga o la curta, serà més perjudicial que encertada.

La història de la humanitat està plena d'errades. Naturalment, aquelles persones que es dediquen professionalment a “contar coses” ja siguen periodistes, locutors o simples xarraires, estan exposats a cometre més errades i per tant són blanc de més infortunis.

Darrerament entre les errades orals i les escrites en paper, es produïxen, fruit de l'avanç de les noves tecnologies, aquelles errades “de pantalla”, que podem veure o llegir a través dels ordinadors, tàblets o telèfons mòbils. Són les errades digitals.

S. Calderón és un redactor/a, del magazine “castellónnoticias” propietat de Madiva editorial i Publicitat SL, que té més de 30.000 seguidors al Twiter i al Facebook i al que ahir se li “van colar” en un sol titular dues errades que, tot i ser parcial i ràpidament rectificades van córrer per les xarxes socials despertant més d'un somriure.

La noticia de la qual reproduïsc una “captura de pantalla”, gràcies a la rapidesa de Pepe Meneu que sospitava que l'errada duraria poc, diu textualment al titular: “ El Vila-Real C.F. quiere llenar Castàlia ante el Girona”, dues errades juntes !!!

D'altra banda, parla el titular de “Vila-Real CF”. Vila-real, així escrit i no d'altra manera, és el topònim tradicional del poble i des del 30 de gener del 2007, la forma única i oficial de nomenar el poble. D'altra banda, a la pàgina oficial del club fundat l'any 1923, sempre es parla de “Villarreal CF” i mai de “Vila-Real CF”, simplement aquesta accepció no és oficial, ni per tant reconeguda, ni pel poble ni pel club. Una nova errada.

Siga com siga, només en aquest comentari voldria fer palesa la necessitat de, tot i ser humans, buscar aconseguir la màxima meticulositat i rigor a l'hora de publicar, i a l'hora fer un esforç per acabar amb la persistència, no necessàriament malintencionada dels detalls erronis que nodrixen els articles.

Tal vegada els precursors d'aquests Monts de Pietat foren els pòsits, institucions municipals creades per auxili entre els treballadors mitjançant uns préstecs en moments d'infortuni, en unes condicions mediàtiques.

Però a mesura que les circumstàncies socioeconòmiques van anar canviant, van crear-se en els propis Monts de Pietat les Caixes d'Estalvi, per fomentar aquest entre les classes més humils, traslladant l'estalvi popular envers la inversió i derivar els rendiments envers la realització de tasques socials.

Per més de 90 anys, el Monte de Pietat i la Caixa d'Estalvis de Castelló van mantenir una economia sanejada, de manera que el Monte de Pietat seguia tenint la seua funció benefactora, la Caixa la seua funció de gestora d'estalvis i l'obra social de la Fundació Caixa Castelló la seua tasca cultural. Tot semblava correcte.

Situació esquizofrènica, en poc més de 100 anys, hem passat dels préstecs de manera gratuïta, a perdre les pròpies vivendes en molts casos i en molts altres tot el capital dipositat, fruit dels estalvis de tota una vida. Pietat? Socor? Lladres és la paraula !!!