Drosi del Raval

Va publicar-ho la premsa a l'inici d'aquest 2008. “La Societat General d'Autors assenyala que la meitat dels castellonencs no va ni una sola vegada a l'any al cine”, també l'empresari i exhibidor cinematogràfic Alejandro Payá, propietari dels cines ABCD Rafalafena feia per aquelles dates, gener de 2008, aquestes declaracions: “les xifres d'espectadors són a la baixa a nivell provincial, nacional i mundial. Estem en una situació difícil, però la realitat diu que la tendència va a continuar, amb el tancament cada vegada major de sales pels resultats del taquillatge”.

Ara, quasi un any després, s'anuncia el tancament definitiu dels cines Rafalafena pels primers dies de l'any 2009. Amb elles desapareixeran les darreres sales “de barri”. Per continuar veient estrenes cinematogràfiques caldrà eixir als extraradis de la ciutat. Després de 12 anys, els ABCD, els darrers en resistencia, tancaran les portes.

El 2004 ja van haver de fer-ho, també a la fi d'any, els Casalta del carrer d'en Campoamor, les sales Tàrrega i Porcar; primer multicine a Castelló, aleshores va dir-se que la culpa estava en el vídeo i el DVD, ara s'argumenta que el “home cinema dolby surround” i les descàrregues d'internet són les culpables.

Però, el tancament de les sales de cine no és un fenomen dels darrers anys, si fem memòria, des de la dècada dels anys 50 del segle passat a Castelló no s'ha parat d'obrir i tancar cines: El Rex,que tot i no projectar cine encara de volta en quan obri les seues portes per fer teatre o revista, sobretot en festes; el Rialto, que primer va transformar-se en cafeteria i ara és una perfumeria; el Condal-2 o Sant Pablo, al carrer dels pescadors, que propietat del bisbat, -ocupa terrenys del Bisbe Climent-, manté tapiada la seua entrada; el Capitol, davant del Rex, hui una de les finques més altes de la ciutat; el Saboya, convertit en tenda de regals; el cine Avenida, que després de molts anys tancat hui és la seu d'AFS una gran notaria; el Goya, cine i terrassa d'estiu, enderrocat i construït en el solar, enfront de l'institut Ribalta a la plaça del Rei, un gran bloc de vivendes; el Sindical, després teatre del Raval, que sembla ser que fins i tot ha canviat de titularitat; el Azul que després de ser saló NO-DO, ha estat anexat per l'hotel Jaume I; el cine Astoria , als mestrets, que va tindre molt d'èxit en els anys “del destape i els films X”, el de l'Oest, del que encara podem veure la seua estructura, el Romea, el del Codony, i alguns altres...

Enrera han quedat “les cues” per traure les entrades de les grans estrenes: Rambo, Titànic, El violinista en el tejado, La aventura del Poseidón, i les sessions matinals infantils del Rialto, els films “de arte y ensayo” i les sessions dobles, i els NO_DO's...

12 anys han estat obertes les sales dels ABCD Rafalafena. La noticia tot i no estar confirmada per l'empresari, s'ha escampat entre els castellonencs, de boca d'alguns treballadors de les sales. La crisi “l'ha acabat de fotre”, s'ha arribat a un punt sense retorn; fins i tot el “Burger King” complement de les sales, ubicat al mateix complex, també ha tancat. Ja no hi ha remei.

Així que ja ho sabeu, si voleu veure pel•licules “d'estreno”, a partir de ja, només podrem anar als cines Box de la Salera i als Neocines del Grau, fins a quant aguantaran?