Drosi del Raval

De tots és ben sabut, no cal ser llaurador ni jardiner per entendre-ho, que la poda ben feta afavorix l'adequada distribució de les rames d'un arbre o arbust, de manera que garantix que la llum del sol arribe a l'interior de la planta i així puga realitzar-se millor la fotosíntesi i a la llarga donar més vigor a les noves rames, fulles i en alguns casos millorar la qualitat del fruit.

De vegades la poda dels arbres té com a finalitat principal donar-los una forma particular i adaptada a l'espai disponible, altres simplement la poda el que fa es aconseguir que es desenvolupen de manera harmoniosa i els brots tinguen mes vigor a l'eliminar les rames seques o dèbils.

No sóc jo expert en poda però si que puc imaginar que en general els arbres dels jardins i places de la ciutat es poden perquè s'aconseguisca cresquen més sans, segurs i estètics. Tot i que la poda no rejovenix l'abre i sempre suposa un desgast, si està ben realitzada, és a dir no és excessiva, no provocarà a la planta una brotació exagerada, fruit de la necessitat de la planta de recuperar l'equilibri perdut, i a la llarga mai serà un debilitament de l'arbre.

Tenim al meu barri, a la plaça de Maria Agustina, un arbre monumental, centenari, un dels símbols de la ciutat, un “ficus”, un arbre fort i amb gran capacitat de rebrotar i que, ahir mateix, va ser novament podat.

Al matí els operaris van anar “buidant” l'arbre i supose que van fer-ho, sabent el que es feien, traient-li les rames interiors per millorar la seua ventilació a la vegada que reduir els problemes de plagues i acotant les rames que es creuaven entre elles i fregaven alguns elements del seu costat i podien arribar a molestar a vianants o la pròpia circulació.

Com aquest arbre sembla ser molt agraït, només cal recordar la gran poda que va sofrir el 2005 i com va recuperar-se amb facilitat, supose que la poda d'ahir, molt menys agressiva, contribuirà a un correcte manteniment de l'arbre i a la llarga, li serà beneficiosa.

L'abre esmentat, el ficus de la plaça, és un patrimoni a conservar, símbol de cultura i unió amb la natura. Espere que el servei de jardineria haja fet una poda ben feta i no només en aparença, a la vista, sinó també a consciència, sabent el que feien, doncs podar no és només llevar-li rames, i que el responsable del servei de jardins de l'ajuntament, haja encertat a l'hora d'efectuar la poda i haja tingut un mínim de sensibilitat i formació tècnica perquè aquesta s'haja fet amb totes les garanties.

A un arbre ornamental com este, d'aquest tipus, només cal tallar-li aquelles rames que corren el risc de trencar-se i caure, destorben el pas o estiguen malaltes, o alguna raó similar, les altres mai.

S'haurà fet així? Haurà estat aquest el criteri de la poda? Si és així felicitats, enhorabona, sinó, malauradament el que s'ha fet no té ja remei, l'arbre ho patirà, però com no es queixa…