Drosi del Raval

Dos son els actes típics del diumenge de Pasqua. Els dos lligats a anar de festa, a anar de berena. L'un és "volar el catxerulo", l'altre "menjar-se la mona". Tots dos profundament arrelats al nostre poble.

Volar catxerulos transmet sensació de pau i de llibertat, i a més a més requereix que hi haja almenys dues persones, per tant invita a compartir, per altra banda és un auguri favorable si el catxerulo d'una persona vola molt alt. Un costum que està perdent-se. Quan jo era menut, el meu pare, em deia que deixar volar lliurement el catxerulo s'emportava la mala sort. Avui en dia estic convençut que l'exercici de volar el catxerulo alleugera l'estrés, l'ansietat i fins i tot la depressió.

"El dia de pasqua Pepito plorava perquè el catxerulo no se li empinava..." diu una popular cançó valenciana. Millor dia que avui cap per iniciar-se en aquest ritu. Ja em contareu com us ha anat.

L'altra cosa típica del dia de Pasqua, és menjar-se "la mona".
Què és això de la mona? La mona forma part de les arrels de la pasqua festera i colorista. És costum que ve d'antic que el padrí regale al seu fillol/a el diumenge de resurrecció una coca amb ous durs, també que a l'hora de menjar-la s'esclafe l'ou al front d'un company.

Com tot, també les mones, han evolucionat al llarg del temps. Així podem dir que fa anys, la mona es feia de massa de pa; després aquesta va evolucionar al pastís de farina, sucre, ous i mantega, sempre amb l'ou bullit, símbol de la fertilitat. Després va afegir-se-li la xocolata i, a meitat del segle passat, la xocolata va anar eclipsant "la mona de tota la vida". Aquests darrers dies totes les pastisseries de la ciutat han mostrat als seus aparadors veritables obres d'art en xocolata, que anomenen mones. Tanmateix de "mona, mona" tant sols la de l'ou dur, la que és fa al forn o a casa.

Què no sabeu fer-ne? Cap problema, a continuació teniu la recepta de les mones casolanes de les mestresses de casa del raval de Sant Fèlix, que a pastisseres poques les guanyen.

Ingredients(per a 6 mones individuals)
1/4 de litre d'aigua, 1/4 de litre d'oli, 1/4 de quilo de sucre, 6 ous, 50 grams de rent, 3/4 de quilo de farina.
Preparació:Convé preparar-les el dia abans de Pasqua, perquè ocupa moltes hores. A mes, d'un dia per a un altre estan al punt.
Es calfa l'aigua fins que bulla. S'afig l'oli i a continuació el sucre i es remou fins que es desfà. Es baten els ous i s'afigen a la mescla abans que esta es refrede. Es desfà la mitat del rent amb un poc d'aigua tèbia i també se li afig. Tot junt es posa en un bol i es va afegint la farina. L'altra mitat del rent es desfà entre les mans i s'afig a la farina.
És treballa llavors la massa fins a obtindre una mescla homogènia i agradable al tacte, encara que consistent. És tapa amb una manteta i és deixa en un espai calent aproximadament d'una hora i mitja a 2 hores, sense que es refrede.
Amb oli entre les mans s'estén la massa sobre hòsties, es fa un buit en el centre i es col•loca un ou dur amb la corfa ben rentada i es deixa que continue fermentant durant aproximadament 1 hora.
A continuació s'introduïxen en el forn a temperatura mitjana (uns 180º) i es deixa que es dauren durant uns 15 minuts. Convé no posar-les molt juntes, perquè a l'enfornar, creixen un poc. L'aroma ens dirà quan estan fetes. Tal com ixen del forn amb un pinzell i rovell d'ou “es pinten”. Tot seguit s'empolvoren amb sucre mòlt.

Fem el possible perquè no es perguen cap de les dues tradicions!!!