Cèsar Gimeno i Nebot

3 de desembre de 2012
Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Comencem aquest manifest amb el nostre sincer agraïment a totes les ciutadanes i ciutadans que van participar a la sisena edició de la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, organitzada a Castelló de la Plana el proppassat 18 de novembre. Un any més, promoguda per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU) i amb el suport del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, la Marxa va commemorar la Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat del 3 de desembre.

Enguany l’esperit de la Marxa encara va estar més reivindicatiu que mai davant les retallades que no cessen d’etzibar-nos des de les diferents administracions. Unes mesures destinades a destruir l’“Estat del benestar”, afectant a tots els sectors bàsics per desenvolupar una vida digna com són sanitat, educació, serveis socials i prestacions econòmiques. El Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) està sent desballestat, i el seu màxim exponent, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, de 2006, està sent espoliada de continguts des del Govern central amb les seues contínues estisorades. Un dels recents objectius d’aquestos retalls és la supressió de la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors/es no professionals, que ja ha sofert una reducció en la quantia i a la qual, si s’aplica la nova normativa prevista, moltes persones no podran seguir acollint-se. Les noves disposicions obligaran a les cuidadores a estar empadronades en el mateix domicili que les persones ateses, fet que reduirà les possibilitats de trobar-ne una amb el perfil requerit, a més de forçar, pràcticament, que aquestes tasques les hagen de dur a terme familiars directes, com hi ha passat sempre al llarg de la història.

D’altra banda, aquestes persones –en la seua majoria dones- que han ocupat i ocupen un paper tan important en l'atenció diària de les persones en situació de dependència i que, en molts casos, també realitzen tasques pròpies d'una assistenta personal, també són víctimes de les mesures antisocials. Ara –per si no era prou que gairebé sempre feien el treball sense rebre cap tipus de remuneració-, el govern del Sr. Rajoy fa un nou pas enrere. Ha promulgat el Reial Decret-Llei de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, derogant una disposició de la Llei de l'Autonomia Personal que visibilitzava les cuidadores informals i les hi permetia cotitzar a la Seguretat Social a càrrec de l'Estat. Totes aquestes dones tornen ara, una altra vegada, a restar en els llimbs i sense cap reconeixement al seu treball diari.

Des d’ADFU i Isonomia fem nostre el lema "No em toques els drets", doncs pensem que els drets socials són l’única base ferma d’un país desenvolupat, equitatiu i, en conseqüència, inclusiu. No s’ha de retallar el sistema de prestacions, sinó canviar i humanitzar el model per gestionar el sistema. Considerar les persones amb diversitat funcional només com una càrrega, parlar de prestacions exclusivament com a despesa social, és distorsionar la realitat. No és una qüestió de despesa, sinó una sòlida i pròspera inversió productiva de present i futur. Creiem que és hora d’apostar de forma clara i decidida per un model d’economía social que permeta a qualsevol persona decidir i poder elegir com vol viure.

Es parla de garantir i assegurar la viabilitat del sistema, però realment tot això comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana que havien assolit darrerament les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. Els darrers anys havíem tingut l'esperança de que un dia, la presumida igualtat d'oportunitats i de tracte eixiria per fi de declaracions i documents buits i es faria real i efectiva. Aquesta esperança en els fets està sent, de nou, atacada. I és per defensar aquesta esperança en els fets, més que en les paraules, que fem una crida perquè, bé a títol personal o en representació de les diverses associacions relacionades amb la discapacitat, totes i tots unim les nostres forces per defensar els nostres drets i la nostra dignitat.

I recordeu:

"Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals"

Amb motiu del 3 de desembre de 2008, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des del Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía i de l’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), organitzadores de la II Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, celebrada a Castelló de la Plana el diumenge 30 de novembre, volem manifestar la nostra exigencia de la igualtat d’oportunitats real per a totes les persones, ja tinguen una diversitat funcional visible o no.

Potser no ens adonem, però totes i tots en algún moment de les nostres vides hem necessitat, necessitem o necessitarem l’assistència d’una tercera persona o d’alguna ajuda tècnica per a realitzar algunes de les activitats diàries. És per això que una de les obligacions dels Poders públics és facilitar l’accessibilitat a aquests recursos humans i mitjans tècnics, imprescindibles perquè la igualtat d’oportunitats siga efectiva per a les persones amb diversitat funcional. I alhora, el deure moral de la ciutadania és no dificultar l’accés a aquesta igualtat d’oportunitats; impediments que es poden representar en un vehicle mal aparcat que no deixa accedir a una rampa o que ocupa un estacionament reservat a persones amb diversitat funcional, o en les mirades i conductes de llàstima o de menyspreu encara prou habituals.

La Llei d’autonomia personal es una de les lleis que suposadament ens ha de millorar la nostra qualitat de vida, i per això reivindiquem la correcta implementació d’aquesta, ja que és un clam de totes les persones en situació de dependència, així com de les seues famílies, al veure que han transcorregut quasi dos anys des de la seua entrada en vigor i no els arriben totes aquelles ajudes i atencions que el seu text promet. A més quasi totes les valoracions s’estan realitzant a persones que estan en les residències, les quals ja estaven ateses.
Parlant del cas de la nostra Comunitat, la Generalitat Valenciana ha denegat milers de peticions de valoració amb una carta tipus en la qual se'ls comunica a les persones sol•licitants que, després d'estudiar la documentació presentada per aquestes, el seu grau i nivell de dependència queden fora d'aquells als quals correspon ser atesos en l'actualitat.

L'actitud generalista i no prioritària de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, encara queda més evident quan la persona que demana la seua valoració manifesta algun tipus de malaltia degenerativa que deixa obsoleta aquella documentació que es va presentar mesos abans –en alguns casos més d'un any- i que ja no té res a veure amb l'estat actual d'aquesta persona.

I com sempre, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè les dones sempre pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a la humanitat; i en aquest cas les dones amb una discapacitat pateixen doble risc de marginació: tant per la seua condició de dones com per manifestar qualsevol tipus de diversitat funcional.

En l’esmentada Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, també sofreixen discriminació aquelles dones cuidadores no professionals que han dedicat tota sa vida a l’atenció de persones en situació de dependència membres de les seues famílies, veient que no podran beneficiar-se de la possibilitat de percebre la corresponent pensió de jubilació per haver realitzat aquestes tasques, tal com contempla la llei, perquè ara tenen entre 51 i 65 anys. I és que la seua edat ja no els permet arribar al mínim d'anys cotitzats en la Seguretat Social que s’exigeixen. Per aquesta raó, des de la Fundació Isonomía, s’ha impulsat la redacció d’una proposta d'introducció d'una Disposició transitòria en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, conforme a la qual es reduïsca la durada del període previ de cotització de les dones cuidadores no professionals de persones en situació de dependència. Aquesta proposta s’ha enviat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i al Ministeri d'Igualtat.

D’altra banda el Pla d’acció per a les dones amb discapacitat 2007, aprovat pel Consell de ministres l’1 de desembre de 2006, diu que disposa dels mitjans necessaris per a invertir la tendència pel que fa a l'exercici de drets (civils, socials, i polítics) i gaudir de recursos, fomentant la seua participació, i modificant normes socials i estereotips discriminatoris. Després de dos anys, qui sap el grau d’implementació d’aquest Pla?

Però encara que les circumstàncies de vegades ens desanimen, i amb la tan comentada crisi econòmica encara es complicaran més, no hem de donar la batalla per perduda i hem de seguir lluitant perquè la Llei d'autonomia personal i totes les altres lleis que ens atenyen s’apliquen com els seus textos preveuen. Per aquesta raó hem de seguir fent escoltar les nostres veus. Presentem tots els recursos d'alçada, tots els contenciosos administratius, totes aquelles mesures que facen falta; redactem cartes i notes de premsa adreçades als mitjans de comunicació; posem cada persona el nostre granet, sense desitjar únicament –que també- el nostre benestar personal sinó pensant que, encara que potser no siguem la generació més beneficiada, estarem fent camí per a aquelles persones que vindran darrere nostre.

Recordeu:
"Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals"

Ai, santa innocència! En entrar en vigor, el proppassat 1 de gener de 2007, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, moltes persones amb diversitat funcional (o discapacitat, com s’anomena oficialment) ens vam sentir optimistes tot pensant que d’ara en endavant milloraria de manera notòria la nostra qualitat de vida. Sobretot en escoltar que al llarg de 2007 ja! serien ateses les persones amb el grau III, el màxim dins de l'escala creada per a classificar els diversos nivells de dependència. Però, vés per on, la realitat, quan ja estem a punt d’acabar aquest any, és molt diferent i resulta que la majoria d'aquestes persones ni tan sols han estat avaluades.
Davant d’aquesta situació recolzem la iniciativa popular proposada per al proper dia 28 de desembre i que es coneix com La gran innocentada. L'objectiu d'aquesta acció és fer visible la incompetència administrativa general -de totes les administracions- per a complir i fer complir una llei que porta quasi un any vigent, alhora que demostrar que les persones amb diversitat funcional no ens resignem a ser matèria electoralista. I precisament per a evitar polèmiques politicoelectorals, l'acció defuig entrar en el tema de “qui té més culpa”, així com tractar de les limitacions de la llei o dels nostres desacords amb el seu contingut.
L'acció que es proposa és que, la pròxima Diada dels sants innocents -28 de desembre-, se substituïsca el típic ninot retallat en paper de periòdic per un ninot assegut en cadira de rodes com a símbol d'aquesta protesta. Perquè aquest símbol siga el més unificat possible, s'hauria d'usar com a patró el logotip internacional de la discapacitat que tantes vegades veiem als senyals d’aparcaments o lavabos reservats a persones amb discapacitat. Aquest ninot el posarem en l'esquena, o farem tires de ninots –a manera de garlanda- per a adornar edificis públics, etc., o també el podem enganxar en un llençol per a penjar-lo en el balcó o la finestra... O l’usarem de qualsevol altra manera que se’ns acudisca a cada persona, sempre amb el propòsit de secundar aquesta protesta.
Recorden: totes les persones que vulguen solidaritzar-se amb aquesta acció només han divulgar aquesta iniciativa i portar-la a terme el proper divendres 28 de desembre.

CÈSAR GIMENO I NEBOT

(publicat al periòdic MEDITERRÁNEO el 24 de desembre de 2007, amb alguns paràgrafs eliminats i amb el titular canviat)

3 de desembre de 2007
Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Tot aprofitant la declaració de 2007, per part del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, com a Any Europeu de la Igualtat d'Oportunitats per a Totes les Persones, el Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia ha dut a terme activitats per a reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional. Entre aquestes destaca la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional que, sota el lema "Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals", va recorrer els carrers principals de Castelló de la Plana el dia 2 de desembre.

Amb aquest acte tornem a reivindicar la igualtat d'oportunitats. Tot i que més que mai aquesta igualtat sembla estar garantida per la legislació, tant a l’àmbit autonòmic i estatal com a l’internacional, la realitat quotidiana ens diu massa sovint que les lleis que protegeixen els nostres drets no es compleixen, o ho fan de manera ben escassa. Per això, des del GIAT sobre Discapacitat, insistim en la importància del compliment d’aquestes lleis ja!, perquè representen la possibilitat de que les persones amb diversitat funcional puguem aconseguir la igualtat d'oportunitats que se suposa que té la resta de la ciutadania i, com a aquesta, ens permeta intentar desenvolupar una vida coherent amb les nostres possibilitats personals (capacitat de cognició, coneixements adquirits, etc.). Ni més ni menys que qualsevol altra persona.

Intentem no perdre l’esperança i seguim creient que arribarà un dia que això serà realitat. Ara, amb la ratificació per part del Govern espanyol de la Convenció de l'ONU sobre los drets de les persones amb discapacitat, pot ser el moment històric en què s’haja d’empentar més fort perquè totes les Administracions Públiques s’esforcen en complir, i fer complir, tota la legislació que diu promoure i emparar els nostres drets, acollint-nos al primer paràgraf del article 1 de l’esmentada Convenció que diu que s’ha de «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seua dignitat inherent».

I tot parlant de la manca d'igualtat d'oportunitats, per desgràcia, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè, com passa sempre i a tot arreu, les dones pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a l'ésser humà: una per les circumstàncies concretes –en aquest cas una discapacitat- i l'altra, simplement, pel fet de ser dones. Així que, perquè les dones amb diversitat funcional aconseguisquen una igualtat d'oportunitats real i efectiva, caldrà que totes les Administracions Públiques dupliquen el seu interès i esforç a l'hora d'implementar les normes que afavorisquen l'equivalència dels drets de les dones.

A més, amb aquesta Marxa per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, també pretenem sensibilitzar a la ciutadania de com és ella qui, moltes vegades, causa o agreuja la discapacitat de les seues persones veïnes realitzant gestos, generalment, inconscients. El segon paràgraf del ja esmentat article 1 de la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat diu: «Les persones amb discapacitat inclouen a aquelles que tinguen deficiències físiques, mentals, intel•lectuals o sensorials a llarg termini que, a l'interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres». Potser per primera vegada, en un text de tan alt rang, es reconeix que la discapacitat no és un fet inherent de la persona que la manifesta si no que els factors que la causen són els impediments que trobem, en tots els àmbits i a tots els nivells, a l'hora de desenvolupar les nostres activitats. En definitiva, ve a afirmar que la discapacitat, principalment, és fruit de la manca d'igualtat d'oportunitats suportada pel col•lectiu de persones amb diversitat funcional.

Abans de finalitzar, us explicarem, per si molts i moltes de vosaltres no ho sabeu, que el terme diversitat funcional per a denominar al col•lectiu de dones i homes que manifestem algun tipus de discapacitat el van encunyar membres del Fórum de Vida Independent per substituir tants adjectius substantivitzats, sempre plens de negativitat, que s'han usat al llarg de la història. Persona amb diversitat funcional no diu que ningú siga inferior a altri, simplement fa referència a una funcionalitat diferent. I ja sabeu que les paraules tenen molt de poder...

Recordeu:
"Totes les persones som diferents.
Totes les persones som iguals"