Enguany l’esperit de la Marxa encara va estar més reivindicatiu que mai davant les retallades que no cessen d’etzibar-nos des de les diferents administracions. Unes mesures destinades a destruir l’“Estat del benestar”, afectant a tots els sectors bàsics per desenvolupar una vida digna com són sanitat, educació, serveis socials i prestacions econòmiques. El Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) està sent desballestat, i el seu màxim exponent, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, de 2006, està sent espoliada de continguts des del Govern central amb les seues contínues estisorades. Un dels recents objectius d’aquestos retalls és la supressió de la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors/es no professionals, que ja ha sofert una reducció en la quantia i a la qual, si s’aplica la nova normativa prevista, moltes persones no podran seguir acollint-se. Les noves disposicions obligaran a les cuidadores a estar empadronades en el mateix domicili que les persones ateses, fet que reduirà les possibilitats de trobar-ne una amb el perfil requerit, a més de forçar, pràcticament, que aquestes tasques les hagen de dur a terme familiars directes, com hi ha passat sempre al llarg de la història.

D’altra banda, aquestes persones –en la seua majoria dones- que han ocupat i ocupen un paper tan important en l'atenció diària de les persones en situació de dependència i que, en molts casos, també realitzen tasques pròpies d'una assistenta personal, també són víctimes de les mesures antisocials. Ara –per si no era prou que gairebé sempre feien el treball sense rebre cap tipus de remuneració-, el govern del Sr. Rajoy fa un nou pas enrere. Ha promulgat el Reial Decret-Llei de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, derogant una disposició de la Llei de l'Autonomia Personal que visibilitzava les cuidadores informals i les hi permetia cotitzar a la Seguretat Social a càrrec de l'Estat. Totes aquestes dones tornen ara, una altra vegada, a restar en els llimbs i sense cap reconeixement al seu treball diari.

Des d’ADFU i Isonomia fem nostre el lema "No em toques els drets", doncs pensem que els drets socials són l’única base ferma d’un país desenvolupat, equitatiu i, en conseqüència, inclusiu. No s’ha de retallar el sistema de prestacions, sinó canviar i humanitzar el model per gestionar el sistema. Considerar les persones amb diversitat funcional només com una càrrega, parlar de prestacions exclusivament com a despesa social, és distorsionar la realitat. No és una qüestió de despesa, sinó una sòlida i pròspera inversió productiva de present i futur. Creiem que és hora d’apostar de forma clara i decidida per un model d’economía social que permeta a qualsevol persona decidir i poder elegir com vol viure.

Es parla de garantir i assegurar la viabilitat del sistema, però realment tot això comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana que havien assolit darrerament les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. Els darrers anys havíem tingut l'esperança de que un dia, la presumida igualtat d'oportunitats i de tracte eixiria per fi de declaracions i documents buits i es faria real i efectiva. Aquesta esperança en els fets està sent, de nou, atacada. I és per defensar aquesta esperança en els fets, més que en les paraules, que fem una crida perquè, bé a títol personal o en representació de les diverses associacions relacionades amb la discapacitat, totes i tots unim les nostres forces per defensar els nostres drets i la nostra dignitat.

I recordeu:

"Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals"

Enllaç a la pàgina de la Marxa al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/MARXA-NO-COMPETITIVA-PER-LA-IGUALTAT-DOPORTUNITATS/236853683004794

Us agraïm molt la vostra presència en aquest acte, doncs sou vosaltres qui doneu sentit a la continuïtat d’aquesta Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”.

La Marxa, organitzada per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló i la Fundación Borja Sánchez, un anys més ha tornat a recórrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat..

Aquesta anualitat, una vegada més, exigim poder exercir sense cap classe de discriminació els nostres drets i deures, com a ciutadanes i ciutadans de ple dret que som. I seguim recordant als poders públics que tenen l'obligació de complir, i fer complir, les lleis perquè la igualtat d'oportunitats i de tracte siga real i efectiva.

Des dels partits polítics s’omplin la boca parlant de la importància dels “quatre pilars de l’estat social”: sanitat, pensions, educació i, darrerament, el SAAD (Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència) que té com punta de llança la tan desitjada, i sempre mal implementada, Llei d’Autonomia Personal. Tots quatre semblen trontollar aquests darrers anys i mai l’estat social s’havia vist tan fràgil.

Si ens centrem en l’educació, no és només la palesa manca i retallada de recursos -que també estan afectant a altres àmbits socials-, sinó allò més alarmant és la desorientació radical respecte al servei que l’educació ha de prestar a la ciutadania. Veiem amb tristesa que queden lluny els dies en què aspiràvem a una educació que posara els valors humans –fonament dels Drets Humans- per davant de l’economia. També semblen quedar lluny els temps en què es demanava educació de qualitat per a tot l’alumnat, des del més brillant fins aquell que més necessitats presenta. I, especialment, per a aquest darrer. A cadascú segons les seues possibilitats, però sense deixar arrere a ningú. Però amb les perspectives actuals, resulta utòpic que les Administracions públiques implementen allò que diu sobre l’educació l’article 24 de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Com xiquetes i xiquets, menuts per fora, però molt grans per dins, per les nostres famílies i també per qui ens ajuden a créixer i aprendre en el col•legi, les xiquetes i els xiquets amb diversitat funcional volem parlar i explicar algunes coses a qui governen. Desitgem poder compartir i sentir amb altres criatures, perquè posem tota la voluntat i il•lusió en la nostra formació i preparació. I això és inclusió, inclusió que s’ha de fomentar des de l'escola. Per aquest motiu, volem recordar amb energia, fermesa i vitalitat que segregar no és educar.

Per tant, volem una escola que done la benvinguda a la diversitat de tota mena, incloent-hi la funcional. Espai d’inclusió i laboratori de societats millors que la que les velles generacions han de suportar. Una escola en la qual les persones amb diversitat funcional rebem una educació inclusiva. Una escola que ens accepte i valore a totes i tots tal com som i que ens ensenye a aprendre a créixer com a éssers humans amb veu i vot.

Per a tancar, tornem a manifestar que seguirem treballant des dels principis que promou el model social de la discapacitat i la filosofia de la vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. És important recordar que, en el segon paràgraf del seu article 1, es reconeix que la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat. Per això, és fonamental fer que el nou concepte de la diversitat funcional arribe a tots els àmbits de la societat, començant per les pròpies persones implicades, perquè només d’aquesta manera canviarà la forma d'entendre la discapacitat.

Acceptem l’amor, l’afecte i la simpatia que des de molts sectors se’ns dóna com resposta a les nostres situacions, però rebutgem que aquests sentiments humans tan positius esdevinguen excuses per a no respectar la nostra personalitat i independència. No volem sobreprotecció, exigim poder exercir els nostres drets i deures.

I recordeu:

"TOTES LES PERSONES SOM DIFERENTS.
TOTES LES PERSONES SOM IGUALS"

Per quarta vegada, la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals” va recórrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat. Un acte organitzat per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló.

Fem les gràcies a les companyes i companys que ens hi van acompanyar. Elles i ells donen sentit a aquest esdeveniment que tracta d'unir la festa amb la reivindicació dels nostres drets i deures que, com a ciutadanes i ciutadans de ple dret, exigim poder exercir sense cap classe de discriminació. I per a això és inajornable que s'implemente, ja!, la igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, que ens permeta intentar dur a terme els nostres projectes personals de vida igual que la resta de la ciutadania.

Reivindiquem l'autonomia social concebuda com el disposar de recursos humans, tecnològics i econòmics que permeten desenvolupar projectes de vida ajustats a les prioritats de la pròpia persona; recursos que en els casos de les dones i homes que manifesten una gran discapacitat resulten encara més imprescindibles per arribar a l’esmentat objectiu. Per això, és vital que la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat es desenvolupe a través de la seua plasmació en la legislació estatal i autonòmica. El compliment de l'article 19 de la Convenció resulta fonamental al garantir el dret a viure de forma independent i a la inclusió en la comunitat, a més d’assenyalar que les persones amb diversitat funcional hem de tenir l'oportunitat de triar el nostre lloc de residència i on i amb qui conviure, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i no ens vegem en l'obligació de viure conformement a un sistema de vida no escollit.

Potser a Espanya també s’hauria d'organitzar un congrés sobre discapacitat i drets humans, com el que es portarà a terme pròximament a la ciutat de Buenos Aires, per a analitzar la correcta adaptació de les disposicions que garanteixen la igualtat de tracte en l’exercici de la capacitat jurídica i observar les perspectives de l'impacte d'aquesta Convenció.

Reivindiquem la igualtat des de la diferència i exigim respecte a la nostra dignitat. I les paraules tenen molt de poder a l'hora d'ofendre o realçar la dignitat de les i els éssers humans. Fa quasi un any es va publicar un decret que modificava un altre de 1999, canviant la terminologia referida a la discapacitat i adaptant-la a la revisió efectuada per l'Organització Mundial de la Salut dels termes de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut. S'abandona totalment el terme minusvalidesa i en el seu lloc s’usarà discapacitat com terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l'activitat i restriccions en la participació. És important que desapareguen les paraules pejoratives, que s'use oficialment persones amb discapacitat, i que es promocione el vocable persones amb diversitat funcional. I en això les associacions tenim molt a fer. Sense oblidar l'ús del llenguatge no sexista, ja que en moltes associacions les dones amb discapacitat segueixen totalment invisibilitzades perquè en els seus textos no se'ls anomena.

Afortunadament, comptem amb mecanismes que ens permeten avançar en matèria d'igualtat. Sí, les persones que exerceixen els poders legislatiu i executiu, de tant en tant encerten amb les seues accions. Però, no és la norma habitual. La legislació tan avançada amb la qual comptem no s'implementa de manera correcta; en moltes ocasions les lleis no es fan complir, fet que, en general, perjudica als sectors més necessitats i indefensos, entre els quals es troba el nostre col•lectiu. La Llei 39/2006, de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, després de quatre anys en vigor, continua sent un deplorable exemple de mala implementació i, sobretot, de manipulació política a què es pot reduir una llei, com succeeix a la Comunitat Valenciana que segueix entre les més deficients en l'aplicació de la Llei d'Autonomia Personal. Una altra qüestió a denunciar és la discriminació que afecta a les persones amb diversitat funcional mental a l'hora de ser valorades, i també en la implementació de les prestacions i recursos a què tenen dret.

Els poders públics tenen l'obligació de complir i fer complir les lleis. Les quals, si s'apliquen, poden eliminar les barreres físiques i socials que impedeixen la igualtat d'oportunitats que reclamem. L'accessibilitat universal ha de ser la guia de tots els projectes, però si no s'apliquen les normatives les persones amb diversitat funcional seguiran estant discriminades o perjudicades.

En la situació actual de crisi que estem vivint, que no és solament econòmica sinó també de valors –com fan palesos els fets esdevinguts a països que se suposa civilitzats, que vulneren drets humans fonamentals-, les retallades en els pressupostos impacten més en les partides dedicades a accions socials. Encara que hi haja governs que siguen capaços d'anunciar –no sabem si amb sarcasme- que en 2011 van a augmentar les seues despeses socials. I aquesta és una de les qüestions a reivindicar per la Marxa: que la ciutadania més desfavorida no siga, com sempre!, la principal víctima de les crisis i no es retrocedisca en l'avanç cap a l'exercici ple dels drets i deures. No volem caritat, reclamem el que ens correspon com a ciutadanes i ciutadans.

Reafirmem, una vegada més, que tant ADFU com la Fundació Isonomía seguirem treballant –com també ho estan fent altres associacions de la província de Castelló- des dels principis que promou el model social de la discapacitat i des del Moviment de vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. És important recordar que, en el segon paràgraf del seu article 1, es reconeix que la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat.

Per aquesta raó cal aconseguir que aquest concepte de la diversitat funcional arribe a coneixement de cada subjecte que forma part de la societat, començant per les pròpies persones implicades i seguint pel nostre entorn (famílies, qui exerceixen tutories i amistats). Però, fonamentalment, cal assolir que les persones que treballen en els mitjans de comunicació, així com el personal polític i administratiu, etc., que ostenten capacitat de poder des de diverses parcel•les, reflectisquen en el seu quefer diari aqueixos canvis en la manera d'entendre la discapacitat.

I recordeu:
"Totes les persones som diferents.
Totes les persones som iguals"

Inscripcions:
- Enviant un correu electrònic a marchagiat@gmail.com (indicant-hi nom i cognoms, fins al 19 de novembre)
- Trucant al 964 729 145 (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10.30 a 13 h, fins al 19 de novembre).
També ens haveu de dir si us quedareu a dinar de pa i porta a La Pèrgola amb què es complementarà la jornada.

Programa:
Lliurament de dorsals a partir de les 11:00 h, a la plaça Major.
El recorregut s’iniciarà a les 12:30 h.
La lectura del manifest de la Marxa serà a les 13:30 h, a la placeta del monument a Ribalta.
Tot seguit dinar de pa i porta a La Pèrgola, amb actuacions musicals.

Esperem el vostre suport per avançar cap a la igualtat d’oportunitats.