No fa molts anys la gente per Nadal demanava tanda als forns(que aleshores encara hi eren molts per tots els ravals de la nostra ciutat) per anar a coure els pastissets farcits de cabell d'àngel i de moniato.
La gent s’estimava més fer-los la setmana abans de Nadal per que es mantigueren tous per les festes.
La ma d'obra era barata, la il.luisió gran i els resultats pagaven la pena per assaborir aquests dolços tan estimats i que no podien faltar a la taula de qualsevol llar en les celebracions Nadalenques.
Portats per l’interès manifest de recuperar les tradicions dels nostres avantpassat i,sobre tot animats per les demades de les veïnes,várem decidir organitzar un taller per elaborar artesanament els nostres pastissos.
I dit i fet,data 28 de desembre.
La recepta la que utilitzaven les nostres iaies i mares, va estar consensuada per totes.
1 got d’aiguardent
2 gots d’oli
1 xorrionet de mistela
1 grapaet de sucre
farina la que admita.
“hi ha que menejar-la bé,que estiga ben treballada”.
Aixa cadascú feia la seu aportació dels coneiximents transmesos de generació en generació,mentre tan aquella barreja que pastàven, a poc a poc començava a prende cos i un coloret esgroguit que li donava un aspect fantàstic.
Abastides dels papers correspondents i desprès d'haber fet les boletes amb la pasta começarem a estirar una darrere de l’altra al paper, asixò si, amb molta traça per fer-les fines però no trencar-les.Quant ja el cercle tenia la mida desitjada amb una cullereta posàven la confitura,ni molta per que no rebentara el pastisset al coures, però tampoc poca. “que no es diga que ens dol”, Adela els passava l’ou, Tica els posaba el sucre,Tona anava introduint-los al forn.
Per el vidre del forn aguaitiven totes. “Ja estan coloradets, ja es poden traure?”
“No podeu tastar-los fins que no estiguen gelats”.
Allí damunt d’una taula anavent col.locant-se a mesura que eixien del forn,en fileres un al costat de l’altre,sense tocarse.
Per què creien en la recuperació d´uns Nadals tradicionals i més humnaitzats front a unes imposicions cada cop més consumistes que ens allunyen de la nostra cultura i els postres arrels hem recuperat aquesta tradició.
Per una societat i un raval més humà i per un desemvolupamente més ecològic i sostenible.
Endavant veïns i veïnes !!!!!!!!
I per el día 11 taller de migues.
http://blog.castello.es/htsrv/trackback.php?tb_id=1770
Hagamos las actividades que hagamos nunca llegamos a estar entre los primeros, no entendemos que falta al programa de actividades de la asociación
¿nos falta la paella..?
PLANO DE SITUACIÓN